L'EVOLUCIÓ DE GRANADA
Diferents restes arqueològiques que es van trobar a Granada l’any 1916, mostren que ha estat habitada des del paleolític. Pels voltants de l’any 1000 a.C, els Fenicis també van habitar-la però quan van arribar els Cartaginesos, van tenir el control d’ella (en aquell temps, també anomenada Elybirge).
Diferents restes arqueològiques que es van trobar a Granada l’any 1916, mostren que ha estat habitada des del paleolític. Pels voltants de l’any 1000 a.C, els Fenicis també van habitar-la però quan van arribar els Cartaginesos, van tenir el control d’ella (en aquell temps, també anomenada Elybirge).
Durant l’època del domini de l’Imperi Romà, Granada no va jugar les seves millors cartes, i quan els romans van començar a caure, els Visigots van conquerir la ciutat. Amb ells, la ciutat va començar a créixer tant en la seva grandària com en importància. L’època dels Visigots va durar només 200 anys.
Més tard, van arribar els soldats moros que van creuar l’estret des d’Àfrica. A partir d’aquí van començar a conquerir diferents regions d’Espanya. Els Reis Àrabs van regnar a Granada durant molts segles, aconseguint el seu màxim esplendor. Aquest regnat va portar a la ciutat un període de prosperitat científica, comercial i cultural. Els moros van millorar la seva manera significativa en el sistema de l’agricultura, inclús algun dels seus avenços encara són utilitzats avui en dia. Van introduir les taronges, les llimones, les ametlles, l’arròs, la canya de sucre i el paper.
Els moros van poder estar a Granada fins el 2 de gener de 1492, quan va ser conquistada per Ferran i Isabel.
En els primers anys d’aquesta conquesta, els cristians de Granada respectaven als àrabs que vivien a la ciutat, juntament amb les seves costums. Fins que va arribar el cardenal Cisneros i va exigir que els moros havien de batejar-se. Més tard, tota la població àrab va ser castigada pagant altes taxes i se’ls va prohibir portar roba àrab o parlar un idioma que no fos el castellà.
No va ser fins al segle XIX quan Granada anava va experimentar grans canvis, influenciats per un aire francès i anglès en el disseny dels parcs, jardins i places.
Durant el segle XX, Granada ha continuat creixent. L’especulació i una planificació de la ciutat sense sentit han sigut els causants de la construcció de grans edificis situats a dos avingudes paral·leles de gran longitud.
Encara que, lluny del disseny urbanístic de Granada, els edificis s’han vist ocupats per joves. Així, en un procés vertiginós, van néixer els pisos d’estudiants.
Avui en dia, Granada, deixant de banda que és una ciutat d’una gran atracció turística, també és una ciutat moderna que atrau moltes celebracions de caràcter internacional, com el festival internacional de música i dansa, celebrat cada any.
